La Generalitat de Catalunya ha fet entrega, aquest dimecres 29 de novembre, dels Premis Nacionals de Comerç i dels Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris que han reconegut la Merceria Ros amb el Premi a la categoria de cent cinquanta o més anys d’història.

La Merceria Ros (Cal Peret Sabater) de Vilassar de Dalt ha estat reconeguda amb el Premi Nacional als Establiments Comercials Centenaris de la Generalitat de Catalunya en un acte celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat aquest dimecres 29 de novembre. El President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i la Consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, van presidir l'acte en què es van reconèixer un total de 28 establiments comercials i 2 mercats municipals centenaris i 15 establiments comercials amb cent cinquanta o més anys d'història.

Fundada el 1861 per Pere Ros, la Merceria Ros ha estat durant 158 anys instal·lada a la Baixada de la Font de la Teula i ha tingut al capdavant fins a 5 generacions de la mateixa família. Des d'aleshores ha estat dedicada a la venda de llenceria i teixits i ha estat testimoni de canvis de tot tipus tant a Vilassar com al mateix món del comerç, des del naixement de la Pesseta fins a les vendes per Internet.

A continuació reproduim un text de Joan Casanovas amb motiu del reconeixement a la Merceria Ros:

158 anys de Merceria Ros (Can Peret Sabater) a Vilassar de Dalt
Premi Nacional als Establiments Comercials Centenaris de la Generalitat de Catalunya

A la font de la Teula, a Can Peret Sabater — avui Merceria Ros— van estar gairebé 10 anys sense cobrar amb pessetes... Encara no s’havien inventat: no es van encunyar fins al 1869 i sabem que Pere Ros –el famós “Peret Sabater” fundador de tan antic comerç— pagava contribució industrial o de comerç des del 1861, data —tirant d’hemeroteca—, en què, posem per cas, Abraham Lincoln lluitava en la Guerra de Secessió nord-americana o any de l’abolició de la servitud a l’Imperi Rus.

I dèiem “famós” Peret Sabater perquè, aquest apel•latiu, a banda de designar el comerç d’espardenyeria —i, de seguida, de merceria—...va al•ludir les nissagues que en van derivar, talment com un malnom: aquest noi, aquesta noia és de can Peret Sabater. Gairebé fins al dia d’avui. Els més grans de ben segur que ho recorden.

Aquest llunyà 1861, encara no existia la Massa —que enguany només fa cent trenta anys— i el poble de Vilassar no s’havia bellugat tampoc dels que —semblaven— immutables límits de les dues Rieres (la de Targa i la Salvet). Tot i que no disposem de fotografies antigues, la botiga ha conservat, com el bon vi, que temps era temps també havien elaborat per a autoconsum en el soterrani,  el buquet del establiments amb encant, cada vegada més escassos: els mobles de melis que folren tota la botiga, el sostre amb bigues de fusta pintades amb sanefes i motius geomètrics, la rajola hidràulica del terra, i, a la façana, el vidre gravat de la porta d’entrada amb el nom de l’establiment i el tirador metàl•lic acabat a dalt i a baix en punxa d’un cert aire modernista... Per cert, gairebé idèntic al de la pastisseria La Colmena —prop de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona—, que enguany també recull el mateix diploma acreditatiu de comerç amb 150 anys, o més! 

Han estat, fins ara, cinc generacions i fins a set persones al timó d’un negoci entranyable que, a part d’en Pere Ros —entre parèntesis les dates a càrrec del negoci—(1861 – 1903), va tenir també al capdavant Rafael Ros (1904 – 1933), Josefa Pujol (1933 – 1948) i els que coneixeran els més grans Constantí Ros (1948 -1972), Rosalia Bosch (1973 – 1976), i, sobretot, M. Pilar Ros (1977 – 2002) i Montserrat Casanovas Ros 2003- 2019 (encara en actiu).

Quan parles amb la Pilar o la Montse, sempre et diuen que el mèrit ha estat dels clients, per la confiança que els han fet. Que per molts anys sigui així!